Ha estat un hivern fred, però no gaire abundós en precipitacions, s’han format infinitat de cascades i corredors de glaç on feia anys que no es feien, barrancs, rierols, la descoberta ha estat molt agradable.
Pels vols del Nadal fem les nostres primeres preses de contacte amb el gèlid mitjà, com sempre comencem per Ull de Ter, varis puja i baixa de un dia per poder esmolar i posar apunt els piolets i els grampons, “l’estreta”, “el díedre” “l’amagada”, “la central de la fajol gran”, “la occidental”, fer un parell per matí ens posa les piles per pujar un esglaó mes. La següent sortida com no, es al Pedraforca, el “torrent del miner”, “il·lusions” i “la columna” ens tornen a engrescar al trio habitual, una piulada a infohielo ens dona l’alarma que la cascada de la Sarra està en condicions, puja i baixa de dos dies amb pernocta al refugi de Pineta, el “barranc de Salcorç” es el primer objectiu, desistim de fer la Sarra per la quantitat de cordades penjades i fent cua, optem per “el sueño del irlandes”, amb premi, un free-estanding final de uns 15 metres ens fa suar, no es forma habitualment.

La traca final ha estat la ja continuada estada hivernal a Gavarnie, hem de donar les gracies a la família que se’n ocupa dels apartaments Ehts Cabanets, la Martine, l’Anie i l’Armand pel bon tracte rebut durant aquets 4 anys que portem visitant la zona i com no al Daniel Lanne, per suportar les nostres conyes durant el dia d’escalada que varem compartir amb ell.

El primer dia visita al circ, diumenge, la majoria de les vies de denominació assequible estan pillades, mitja volta i a fer un tomb per Troumouse, patejada fins a Maillet, cau la “del pi”, dilluns, tornem al circ, ara estem sols, l’objectiu “l’Eau, l’eau de l’eau là”, una goulote que poques vegades es forma, aquest any tothom para per allí, desprès de 12 hores d’activitat tornem al cau, dimarts, descans total, dimecres, anem a fer esqui de muntanya amb l’Anie i una amiga, sortim de Barreges cap a la zona del Tourmalet, un bon paquetò de neu, dijous, tornem a Troumouse aquest cop ens quedem al costat del cotxe i fem “Phantom Paradise”, divendres, dia clau de l’estada, escalem amb en Daniel Lanne al circ, una combinació de vies, primer tram de “Fluid Glacial”, el segon es diu “Acua s’ha Sert” i el tercer no esta ressenyat queda a l’esquerra i surt a la campa del primer mur, una experiència magnifica, dissabte tornada cap a casa amb un mal regust de boca, tot i que la setmana ens ha anat de conya, la mort dissabte de Pau Escalé al circ on feia poques hores havíem estat escalant nosaltres ens deixa tristos per la pèrdua de un gran escalador i millor persona.